Nacionales E.Herria :: 19/11/2013
[Cast/Cat] Sin violencia
No es necesario quitar mucho polvo de la hemeroteca para encontrar titulares y declaraciones que tenían en común la frase “sin violencia se puede hablar de todo”
Castellano
No hay que remontarse muchos años atrás, no es necesario quitar mucho polvo de la hemeroteca para encontrar titulares y declaraciones que tenían en común la frase “sin violencia se puede hablar de todo” , unos titulares y declaraciones, que vistos con el tiempo – poco tiempo, pero suficiente para entenderlas – , nos demos cuenta de que no iban dirigidas hacia convencer al adversario o enemigo de la posibilidad de llevar al terreno de la dialéctica aquel conflicto que parecía enquistado durante cincuenta años en el terreno militar, al contrario .
Sin violencia, se ha ilegalizado a Herrira , se han detenido y encausado sus militantes , se les ha registrado las sedes y domicilios personales , se les ha cerrado las sedes físicas así como los portales web , cuentas de twitter, páginas de facebok y embargado cuentas bancarias .
Sin violencia, también hemos visto como una de las páginas web de información que tenía como principal función , informar de las vulneraciones de los derechos políticos de la sociedad vasca , ha sido cerrada mediante órdenes de la Audiencia Nacional.
Sin violencia, quieren imputar a solidarios con las presas políticas catalanas , por el solo hecho de llevar su fotografía durante el transcurso de la diada del 2012.
Sin violencia hablan de encarcelar a militantes contrarios al TAV por tirar un tarta de nata en la cara de una político . o porcolgar una ikurriña durante el pregón de San Fermin .
Sin violencia, hablamos de cómo continúa la dispersión , hablamos de las agresiones, que dentro y fuera de las cárceles aún son el pan de cada día , como muestra la huelga de hambre indefinida de los presos políticos vascos en la cárcel de Sevilla , o el lanzamiento de piedras al vehículo con el que familiares de presos políticos vascos abandonaban la prisión de Murcia .
Sin violencia, hemos visto como el Estado Español , ha batallado hasta el último aliento , en Estrasburgo para defender lo indefendible , y que una vez los tribunales internacionales han tumbado la llamada doctrina Parot , dejan manga ancha a la extrema derecha y a la asociación de víctimas del terrorismo , si es que en el fondo ambas no son una misma alma, para esperar fuera las cárceles la salida de algún preso para lincharlo si hace falta .
Sin violencia, hemos seguido hablando de accidentes en las carreteras para hacer visitas de pocos minutos , viajes a la dispersión .
Sin violencia hemos hablado otra vez de interrogatorios a pie de carretera por parte de la guardia civil , y de mecanismos de seguimiento , espionaje y control a la militancia política .
Sin violencia, hemos hablado de testimonios de jóvenes que fueron torturados por policías españoles , en docenas de detenciones contra el movimiento juvenil vasco y que ahora afrontan numerosos años de prisión , unos casos de tortura que toman especial credibilidad cuando sin violencia leemos a Roldan , decir que gracias a la tortura salvamos vidas , el mismo Roldan a quien la AVT no esperó a la puerta de la prisión , a pesar de salir 15 años antes del que dictaba la sentencia, a la que nunca nadie le ha apedreado el coche de un familiar a la salida de la cárcel más cercana a su casa, el mismo Roldan que cobra un pensión de jubilación que ningún fiscal pone en entredicho , de todo esto es a lo que se referían aquellos que hace 10 años nos decían que sin violencia se podía hablar de todo , lo que no nos decían era que no hablaban para el adversario o enemigo , sino de cara a los suyos, haciéndoles saber , que el día que no hubiera la violencia de una parte concreta del conflicto , la de ETA , ellos seguirían hablando de lo mismo, de ilegalizar , detener, torturar , encarcelar , juzgar , dispersar , de alargar condenas , de escarnio cuando éstas se hubieran cumplido , de negarles un subsidio de paro , de criminalizar las bienvenidas, o hablar de silenciar -perdonad el oxímoron – , silenciar a los que protestan en la cárcel de Sevilla o aquellos que abren puertas a la información .
Catalan
No cal remuntar-se molts anys endarrere, no cal treure gaire pols de l’hemeroteca per a trobar titulars i declaracions que tenien en comú la frase “sin violència se puede hablar de todo”, uns titulars i declaracions, que vistos amb el temps –poc temps, però suficient per entendre-les-, ens n’adonem que no anaven dirigides cap a convèncer a l’adversari o enemic de la possibilitat de portar al terreny de la dialèctica aquell conflicte que semblava enquistat durant cinquanta anys en el terreny militar, ans al contrari.
Sense violència, s’ha ilegalitzat Herrira, s’han detingut i encausat els seus militants, se´ls ha registrar les seus i domicilis personals, se´ls ha tancat les seus físiques així com els portals web, comtes a tuiter, pàgines a facebok i embargat comptes bancaris.
Sense violència, també hem vist com una de les pagines web d’informació que tenia com a principal funció, informar de les vulneracions dels drets polítics a la societat basca, ha estat tancat mitjançant ordres de l’Audiència Nacional.
Sense violència, volen imputar solidaris amb les preses polítiques catalanes, pel sol fet de dur la seva fotografia durant el transcurs de la diada de 2012.
Sense violència parlen d’empresonar a militants contraris al TAV per llençar un plat de nata a la cara d’un polític. o per penjar una ikurriña durant el pregó de Sant Fermin.
Sense violència, parlem de com continua la dispersió, parlem de les agressions, que dins i fora de les presons encara son pa de cada dia, mostra d’ambdós son la vaga de fam indefinida dels 10 presos polítics bascos a la presó de Sevilla, o el llançament de pedres al vehicle amb el que familiars de presos polítics bascos abandonaven la presó de Múrcia.
Sense violència, hem vist com l’Estat Espanyol, ha batallat fins l’últim alè, a Estrasburg per tal de defensar lo indefensable, i que un cop els tribunals internacionals han tombat l’anomenada doctrina Parot, deixen màniga ample a l’extrema dreta i a l’associació de víctimes del terrorisme, si és que en el fons ambdues no son una mateixa anima, per tal d’esperar fora les presons la sortida d’algun pres per a linxar-lo si fa falta.
Sense violència, hem seguit parlant d’accidents a les carreteres per a fer visites de pocs minuts, viatges a la dispersió.
Sense violència hem parlat altre cop interrogatoris a peu de carretera per part de la guàrdia civil, i de mecanismes de seguiment, espionatge i control a militància política.
Sense violència, hem parlat de testimonis de joves que van ser torturats per policies espanyols, en dotzenes de detencions contra el moviment juvenil basc i que ara afronten nombrosos anys de presó, uns casos de tortura que prenen especial credibilitat, quan sense violència sentin o llegim a Roldan, dir que gràcies a la tortura vam salvar vides, El mateix Roldan a qui l’AVT no va esperar a la porta de la presó, tot i sortir 15 anys abans de presó del que dictava la sentència, a qui mai ningú li ha apedregat el cotxe d’un familiar a la sortida de la presó més propera a casa seva, el mateix Roldan que cobra un pensió de jubilació que cap fiscal posa en entredit, de tot això és al que es referien aquells que fa 10 anys ens deien que sense violència es podia parlar de tot, el que no ens deien era que no parlaven per a l’adversari o enemic, sinó de cara als seus, fent-los saber, que el dia que no hi hagués la violència d’una banda concreta del conflicte, la d’ETA, ells seguirien parlant del mateix, de ilegalitzar, detenir, torturar, empresonar, jutjar, dispersar, d’allargar condemnes, d’escarni quan aquestes s’haguessin complert, de negar-los un subsidi d’atur, de criminalitzar els ongi etorris, o parlar de silenciar –perdoneu l’oximoron-, silenciar als que protesten a la presó de Sevilla o aquells que obren portes a la informació.
Catalan
No cal remuntar-se molts anys endarrere, no cal treure gaire pols de l’hemeroteca per a trobar titulars i declaracions que tenien en comú la frase “sin violència se puede hablar de todo”, uns titulars i declaracions, que vistos amb el temps –poc temps, però suficient per entendre-les-, ens n’adonem que no anaven dirigides cap a convèncer a l’adversari o enemic de la possibilitat de portar al terreny de la dialèctica aquell conflicte que semblava enquistat durant cinquanta anys en el terreny militar, ans al contrari.
Sense violència, s’ha ilegalitzat Herrira, s’han detingut i encausat els seus militants, se´ls ha registrar les seus i domicilis personals, se´ls ha tancat les seus físiques així com els portals web, comtes a tuiter, pàgines a facebok i embargat comptes bancaris.
Sense violència, també hem vist com una de les pagines web d’informació que tenia com a principal funció, informar de les vulneracions dels drets polítics a la societat basca, ha estat tancat mitjançant ordres de l’Audiència Nacional.
Sense violència, volen imputar solidaris amb les preses polítiques catalanes, pel sol fet de dur la seva fotografia durant el transcurs de la diada de 2012.
Sense violència parlen d’empresonar a militants contraris al TAV per llençar un plat de nata a la cara d’un polític. o per penjar una ikurriña durant el pregó de Sant Fermin.
Sense violència, parlem de com continua la dispersió, parlem de les agressions, que dins i fora de les presons encara son pa de cada dia, mostra d’ambdós son la vaga de fam indefinida dels 10 presos polítics bascos a la presó de Sevilla, o el llançament de pedres al vehicle amb el que familiars de presos polítics bascos abandonaven la presó de Múrcia.
Sense violència, hem vist com l’Estat Espanyol, ha batallat fins l’últim alè, a Estrasburg per tal de defensar lo indefensable, i que un cop els tribunals internacionals han tombat l’anomenada doctrina Parot, deixen màniga ample a l’extrema dreta i a l’associació de víctimes del terrorisme, si és que en el fons ambdues no son una mateixa anima, per tal d’esperar fora les presons la sortida d’algun pres per a linxar-lo si fa falta.
Sense violència, hem seguit parlant d’accidents a les carreteres per a fer visites de pocs minuts, viatges a la dispersió.
Sense violència hem parlat altre cop interrogatoris a peu de carretera per part de la guàrdia civil, i de mecanismes de seguiment, espionatge i control a militància política.
Sense violència, hem parlat de testimonis de joves que van ser torturats per policies espanyols, en dotzenes de detencions contra el moviment juvenil basc i que ara afronten nombrosos anys de presó, uns casos de tortura que prenen especial credibilitat, quan sense violència sentin o llegim a Roldan, dir que gràcies a la tortura vam salvar vides, El mateix Roldan a qui l’AVT no va esperar a la porta de la presó, tot i sortir 15 anys abans de presó del que dictava la sentència, a qui mai ningú li ha apedregat el cotxe d’un familiar a la sortida de la presó més propera a casa seva, el mateix Roldan que cobra un pensió de jubilació que cap fiscal posa en entredit, de tot això és al que es referien aquells que fa 10 anys ens deien que sense violència es podia parlar de tot, el que no ens deien era que no parlaven per a l’adversari o enemic, sinó de cara als seus, fent-los saber, que el dia que no hi hagués la violència d’una banda concreta del conflicte, la d’ETA, ells seguirien parlant del mateix, de ilegalitzar, detenir, torturar, empresonar, jutjar, dispersar, d’allargar condemnes, d’escarni quan aquestes s’haguessin complert, de negar-los un subsidi d’atur, de criminalitzar els ongi etorris, o parlar de silenciar –perdoneu l’oximoron-, silenciar als que protesten a la presó de Sevilla o aquells que obren portes a la informació.






